Sabeu què? L’infant que sou avui sempre us acompanyarà, també en l’adolescència, on les relacions, tot el que aprenem o com ens veiem i ens veuen esdevé, més que mai, molt important. És una etapa on viureu moltes experiències noves, entre elles, l’accés lliure a internet. Un entorn amb el qual vosaltres heu nascut, però que fins fa vint anys no va arribar a comptar amb un 16% d’usuaris al món.
Internet ho ha canviat tot! Ha revolucionat la comunicació humana i l’accés al coneixement. Des de l’inici, bona part de la comunitat defensa una xarxa per tothom amb valors de llibertat i democràcia, perquè si internet, bàsicament, és una xarxa d’ordinadors connectats entre si hauria de suposar una humanitat més connectada, no el contrari.
Però alerta!, “estar connectat és creuar una mirada, és tocar una pell, és veure una reacció emocional de l’altre”. Això és l’essencialment humà, el que ens fa créixer, entendre el que ens envolta i adquirir habilitats socials.
I aquesta xarxa d’ordinadors connectats fa necessària una reflexió al voltant del concepte de ‘núvol’: qui no té fotografies, documents, projectes i treballs escolars al núvol? Aterrem el núvol, perquè aquest imaginari que ens fan creure les grans empreses tecnològiques té implicacions. El núvol no és res més que l’ordinador d’algú altre! I té implicacions territorials: no et creguis ni la idea apolítica que ens volen fer creure ni la immaterialitat de la xarxa. Mira, mira aquest recurs que ubica tot això en un mapa.
Per tot això és molt necessari entendre la xarxa, per exemple: sabem que darrere la majoria de les xarxes socials hi ha qui vol enriquir-se o controlar la nostra opinió fent el possible per captar l’atenció, sense preocupar-li tota l’ansietat, depressió o abusos que provoca. Tanmateix, aquestes xarxes no són res sense nosaltres, és a dir, internet el fem la gent i som responsables de què s’hi bolca. Que perquè som tan importants les persones?, perquè generem dades, dades que són valuoses econòmicament i políticament. Potser allò que fa a internet un noi o noia d’11 anys de Vilassar de Mar no és gaire rellevant per a la mineria de dades, però sí el conjunt de totes les noies del Maresme, per exemple. Malauradament, no sempre tenim l’opció de triar, mira-ho tu mateix.
Internet hi és per a gaudir-la, aprofitar-la i construir-la entre totes, no només com a font d’informació, sinó també per divertir-se, relacionar-se i identificar-se. Tot això mereix cures cap a nosaltres mateixes i cap a la resta de la comunitat, perquè tot el que passa off-line també passa on-line: discursos d’odi, informacions falses, violències masclistes… Comença defensant-te a tu mateixa aplicant aquests consells pensats per a qui pateix la bretxa digital de gènere.
Sembla que les persones grans hem oblidat el sentit de tot plegat. Ja ens veieu: enganxades al mòbil desaprofitant el temps, sense saber ben bé què mirem, intoxicant-nos amb un munt d’estímuls que ens fan perdre la capacitat d’atenció, consultant sense esperit crític qualsevol cosa a la intel·ligència artificial, idealitzant les vides d’altres sense plantejar-nos tota la manipulació que hi ha darrere o esperant “likes” per sentir-nos reconfortats. Tota aquesta experiència ha de servir per canviar el rumb, fer-ne un millor ús i evitar que sigui un espai dominat per uns pocs. Conèixer aquest recurs us pot ajudar a canviar des d’ara mateix i ajudar-vos a reflexionar sobre la següent pregunta: